Did you know?
Escrit pel iconejero sota la categoria littechratus el 29th January, 2010
Aquest vídeo ens l’ha presentat el Director d’area de Tecnologia per mostrar-nos el repte al qual ens enfrontem com a Universitat Virtual. Tot i que el vídeo pot tenir algun punt ‘demagògic’ i que caldria contrastar les dades, evidencia cap a on ens movem.
Us el recomano. Poques paraules més puc afegir-hi.
Researched by Karl Fisch, Scott McLeod, and Jeff Brenman
iGénesis
Escrit pel iconejero sota la categoria littechratus el 27th January, 2010
18. Y Steve Jobs pasó a decir: “No es bueno que el iPod* continúe solo. Voy a hacerle una ayudante, como complemento de él”. Ahora bien, Steve Jobs estaba formando del silício todo aparato innovador del mercado y toda patente voladora de los cielos, y empezó a traerlas al iPod para ver lo que llamaría a cada una; y lo que el iPod le llamaba, a cada widget viviente, ese era su nombre. De modo que el iPod iba dando nombres a todos los widgets domésticos y a las patentes voladoras de los cielos y a toda app de pago del Apple Store, pero para el iPod no se halló ayudante como complemento de él. Por lo tanto Steve Jobs hizo caer un keynote profunda sobre el iPod y, mientras este dormía, tomó una de sus patentes y entonces cerró la carcasa sobre su lugar. Y Steve Jobs procedió a construir de la patente que había tomado del iPod una iPad, y a traerla al iPod.
Entonces dijo el iPod:
“Esto por fin es sistema de mi sistema
y pantalla de mi pantalla.
Esta será llamada iPad,
porque del iPod fue tomada esta”.
Por eso el iPod dejará a su padre y a su madre, y tiene que adherirse a su esposa (iPad), y tienen que llegar a ser una sola carne. Y ambos continuaban desnudos, el iPod y su esposa, y sin embargo no se avergonzaban.
Conclusió: Tinc l’iPod… necessita l’iPad!!!!!
* Léase con el modelo iPod-Touch.
Doble Identitat
Escrit pel iconejero sota la categoria littechratus el 24th January, 2010
Fa un dies vaig fer-me un nou usuari en el facebook. I com que alguns de vosaltres m’heu preguntat el per què ara hi ha dos ‘jos’, aquí us passo algunes raons.
- Els dos perfils em permeten mantenir separats el jo professional del jo personal. El meu actual lloc de treball m’obliga a conéixer moltes persones amb les que m’haig de relacionar en un entorn actiu (facebook) i passiu (linkedIn).
- Seguint el consell del meu colega X.A. separo els dos usuaris facebook mitjançant l’idioma (professional = English). D’aquesta manera és més fàcil no confondre’m d’entorn.
- Amb twitter, complemento les relacions personals. Coneixeu twitter, oi?
Es cert que Facebook permet separar els amics per grups i assignar diferents permissos de visualització, etc. Però també és veritat que quan el nombre de persones supera amb escreix la centena, fer control i seguiment es converteix en una tasca massa laboriosa.
Ser o no públic. O sóc privat?
Temps enrere les nostres dades (i vida) eren privades per defecte. Però això esdevé diferent si ens referim al nostre jo digital. La nostra identitat digital és pública per defecte i el que cal construir és el l’entorn privat. Així doncs, cal posar-se mans a l’obra, i per això dos facebooks ara.
Nota: Compte. Segurament no cal que tothom ho faci així, que sovint sóc massa rotund i generalista.
Bienaventurad@s
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 22nd January, 2010
(post inspirat en un post sobre la felicitat, d’en Xeotico)
En Jesús (tranquils, que no us parlo de religió) ens va deixar les bonesventures o felicitats fa 2000 anys. Però, i ara? Què hem de fer en aquesta societat global, capitalista, assetjada per un excés d’informació, desequil·librada, egoista i vertiginosa per ser feliços? Mmmm. Difícil oi?
Sóc feliç a estones. Tinc clar que és un estat no continu, perquè no podem confondre l’estat de satisfacció, riure, o de sentir-se complet amb la felicitat, oi? O no? Per completar aquest post m’agradaria posar-vos un estudi neurològic de què passa en el nostre cervell quan els humans afirmen ser feliços… però clar, no serà així.
Algú es veu capaç de fotografiar la felicitat?
PS Bé. Com que un servidor, no ho és, us passo aquesta foto súpercool del blog studymatrixart.files.wordpress.com
Nerds, Geeks i Otakus i altres frikis.
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 19th January, 2010
Tinc ganes d’explicar-vos una nova experiència. Dissabte passat vaig acompanyar a la filla gran al seu primer campionat d’escacs (escolars territorial) en la categoria subvuit. Nova gent, pares i mares (molts) acompanyants, un munt de nens i alguna nena mirant els fulls de les rondes per a veure amb qui jugaven i a quina taula… i uns quants adolescents que en el futur seran… Geeks? Nerds? Otakus? I, un servidor, que era? Què és?
I és que aquests tres mots d’slang identifiquen a alguns individus (que també poden ser adults) amb característiques molt peculiars.
Geek: de l’anglès geek i pronunciat /gik/ és una persona amb una gran fascinació per la tecnologia i la informàtica, un fanàtic dels gadgets. Es descriu més com un estil de vida i una forma de ser, que com una afició concreta per alguna cosa poc habitual. En anglès, el terme és més ampli i és equivalent a friki. Sovint el geek és un subtipus de friki. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Nerd: de l’anglès nerd i pronunciat /nerd/ és un esterotip que representa una persona molt intel·ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i aïllada de l’entorn que l’envolta. Hollywood els ha fet servir a moltes pel·lícules. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Otaku: és conegut fora del Japó com una persona amb gust bastant marcat per l’anime i el manga. En el seu país d’origen, però, el significat és més proper a la definició de friki. Al Japó, Otaku, és un terme generalment despectiu. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Friki: un friqui o fric (de l’anglès, freak, estrany) és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s’ha relacionat sobretot amb la informàtica, pel·lícules, fantasia i manga. El dia 25 de maig és quan se cel·lebra el Dia de l’Orgull Friki. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Així doncs, els frics amb els quals ens vam creuar eren… nerds. Un servidor és un weirdo aficionat al gadgets, mig geek, mig nerd. Sí senyor, així em definiria. Cool.
Em dic vermell
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus el 18th January, 2010
L’escriptor turc Orhan Pamuk està fent una conferència en el CCCB sobre el futur dels museus i de la novel·la.
Bé, aquest esdeveniment no és més que una excusa per presentar-vos conéixer un autor que no he llegit i que m’agradaria llegir-lo, que és premi Nobel de Literatura 2006 i que sembla oferir quelcom interessant diferent en un mercat invaït pels suecs, supervendes i altres guindes.
‘I don’t want to be a tree; I want to be its meaning’
MY NAME IS RED. April 14th, 2008.
Una cita magnífica, segons un humil servidor. I això fa que la meva fam per aquest autor creixi. Al respecte, Me llamo rojo (1998) em fa gràcia. Ha estat publicat de nou el 2009 per Debolsillo (11,95€) juntament amb El Libro Negro o Estambul (i molts altres). La seva darrera obra publicada és El Museo de la inocencia (Mondadori, 2009. En català, Bromera)
Us passo més info, per si voleu ampliar…
- Una entrevista escrita (iranian.com) de l’11 de novembre de 2oo9.
- El lloc web oficial.
- Una repassada per la seva obra, a lecturalia.
A partir del 14 d’abril i fins el 30 de juny en el Palau Robert, podrem veure l’exposició (força literària es veu) ‘Amb Pamuk per Istanbul’, organitzada por la Generalitat i comisariada per en Ricard Ruiz Garzón.
La Santíssima Òstia
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 14th January, 2010
Aquesta setmana està essent la santíssima Òstia (Hòstia per a qui convingui). Però no us avorriré pas. Només us diré que igual que els animals senten que un terratrémol o un tsunami s’acosten i fugen, un servidor també. Però clar, no tinc quatre potes per marxar, només dues i estan ben ancorades a Barcelona, a una família, a una colla i, el pitjor de tot, a un mateix (bé, sempre puc marxar a la nothing-box).
Però he dit que no us avorriria, així doncs. Buen rollito a tothom.
Cosetes d’aquesta setmana a comentar…
- Hem cercat l’antònim de l’empatia i no l’hem trobat ben bé… idees? Seran benvingudes en els comentaris.
- Als que van provocar l’incendi d’Horta de Sant Joan, el podriem cremar, però només una mica, per a què vegin que se sent, es facin fotos i ho expliquin.
- Ahir vaig anar a la tertúlia “Contes a/de prop” de la Biblioteca de Can Rajoler. Encara que no ho semblés, vaig gaudir molt de la lectura del quatre contes russos que va regalar la Diputació de Barcelona en un mini llibret.
- M’agrada la xocolata negra (bé, és que ara m’he enrecordat que no m’he pres la dosi diària…)
- L’iPhone cada cop va més bé!
- M’he autocomprat un altre llibre. No puc evitar-ho.
Aquest estiu marxo (em) de vacances a un reducte natural lluny d’aqui. Ja ho he decidit. Espero que em quedin diners per seguir menjant. Us deixo una foto per fer-vos enveja… mira. Fins i tot respiro millor ara i tot.
Apa. Bona nit.
Aviat més.
Google China Stops
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 13th January, 2010
Sembla que els servidors de Google no han estat els únics en rebre els atacs -cíberatacs. Altres 20 companyies també han registrat aquest tipus d’atacs encoberts, tal com detalla en David Drummon en el Blog Oficial de Google. Així doncs, el més probable és que la decisió de tancar els serveis google en aquell país segueixi endavant, la qual cosa -segons la meva opinió- és alhora justa i un cop fort a la societat del Sol Naixent.
“Second, we have evidence to suggest that a primary goal of the attackers was accessing the Gmail accounts of Chinese human rights activists”.
Però no ho han aconseguit!
En fi. Haurem de veure com es desenvolupa tot plegat. De fet, als haitians, amb la seva capital sacsejada amb un terratremol 7,2 no els deu importar gaire això, ara per ara.
BlueCats Blues
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 12th January, 2010
M’he hagut de ‘pujar’ la medicació.
Dilluns al matí em vaig sentir indisposat, sense alè, sense sentit, ensopit. Només volia estar al Planeta Pandora. I clar, ho vaig relacionar amb la tornada a la feina, perquè era el primer dia després de les vacances de Nadal.
I llavors m’assabento que, com si no tingués prou amb les endo-hexo depressions, ara en tinc una de nova: la depressió post-avatar (3D!). Vull suïcidar-me fer-me invisible, desaparèixer perquè no m’és possible desconnectar el meu jo de la realitat d’aquesta merda puta vida desconcertant per connectar-me a un cos felí blau de dos metres i mig, amb esquelet de carboni reforçat i connectat -el víncle- amb el maravellós entorn. Doncs quina merda tot plegat per fer-ho coincidir amb lluna minvant, onada de fred glacial a tota espanya i altres crisis menors. Moment estelar per a una pel·lícula estelar.
No tinc ganes de revisar les faltes d’ortografia.
No tinc ganes d’actualitzar la tauleta de nit, i ja tocaria.
No tinc ganes de seguir respirant.
Vull marxar. Vull ser blau. Gràcies Cameron.
PS Aneu a veure-la, malgrat tot… i en 3D!
http://www.primerahora.com.mx/index.php?n=32043&p=ph
http://www.theweek.com/article/index/105003/Avatar_depression_syndrome
Fahrenheit 451
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta el 6th January, 2010
Aquest llibre m’angoixa. Les meves manetes es neguen a agafar-lo, buscant les mil i una coses a fer, alternatives totes per a no haver de passar les pàgines del ’susdicho’. Fins i tot se’m fa feixuc haver-lo de consultar per completar aquesta entrada amb les dades de l’autor. Dins el repertori d’emocions que et fa sentir la lectura, l’angoixa no era una d’elles. Potser és la lluna, o l’Epifania del senyor en la nit de Reis?
Sigui com sigui, aquest és el meu darrer pensament abans de posar-me el pijama (avui vaig tard) i tancar els ulls.
No vull sommiar amb temperatures.
Nights.