Ahir vaig començar el Taller d’Escriptura que ens ofereix la Biblioteca Can Rajoler. La primera lliçó de l’Elvira Compte va ser fer-nos una reflexió: Perquè escrius?
I, ostres, què difícil! No sé perquè escric. És com una necessitat d’obrir-me als demés. De nodrir l’ego. D’acceptar-te a tu mateix. De deixar quelcom als altres. De perfeccionar-te. D’imaginar. D’expressar-te. De comunicar-te. D’ajudar als altres a què et coneguin millor. De jugar. De fer-te veure. D’evadir-te. De realitzar-te. De fer treballar la ment i les mans. De relacionar-te amb la teva parella i els teus fills, fins i tot amb els teus amics. És una necessitat de compartir.
És estimar les lletres, i els llibres, i les plomes, l’olor del paper i el soroll de l’Intro. És saber que t’enfadaràs amb tu mateix perquè no trobes les paraules. Fins i tot per no saber què dir.
És una acció involuntària, reflexa. Com els gats quan treuen una bola de pel.
I, de vegades fa por. Perquè les paraules fereixen a un mateix, si no vas amb compte amb allò que escrius. Perquè escriure és recordar, i recordar és reviure. I no sé si vull reviure…
Sí vull reviure. Perquè reviure és escriure.
Popularity: 19%
“I, de vegades fa por. Perquè les paraules fereixen a un mateix, si no vas amb compte amb allò que escrius. Perquè escriure és recordar, i recordar és reviure. I no sé si vull reviure…”
M’ha agradat aquest paràgraf i crec que el subscric pelnament!
Si alguna vegada no m´en recordo de per què escric torno a llegir les teves paraules i em busco entre les teves solitaries líneas per intentar trobar-me