Molts éssers ens endormisquem quan arriba l’hivern, d’altres moren i d’altres, encara més, senzillament emprenen el vol cap a terres més càlides. L’allunyament del sol, la nostra font de vida, fa que les meves fulles es deixin endur pel vent com les de tants i tants arbres.
Pel meu jo persona i pel meu jo escriptor és un temps de meditació i de recolliment, d’aturar-se i atalaiar el què esdevindrà, un temps d’introspecció al cap i a la fi. Potser només és un ensonyament o cansament fruit dels trenta-vuit anys de batecs de cor, que tant sovint es trenca. En qualsevol cas, és moment de meditar que no s’ha de viure només pel fet d’estar viu, perquè necessito quelcom més.
L’hivern el gaudeixo com un temps per escoltar el silenci. Perquè hi ha més d’un silenci, però això ho expliquen en un altre post. Ara toca… dormir.
Popularity: 25%