“Que quin és el llibre de la meva vida?
Cada moment de la vida té el seu llibre”
El llibre que més ha influït en la meva educació i valors morals ha estat, per a bó i per a dolent, La BÃblia (Traducción del Nuevo Mundo). Un llibre inigualable, com a cap. Arameu, Hebreu, desenes d’autors, el més traduït, el més venut, un dels més controvertits… I un recull d’un mil·ler d’anys d’història del Bressol de l’Humanitat.
La col·lecció de còmics que va acompanyar la meva infantesa i pubertat, des de l’any 1979 fins l’any 1997, va estar Don Miki. El meu avi matern em portava un cada dimecres. El devorava just després de dinar i abans d’escola. Encara els tinc, més d’un mil·ler.
La primera novel·la que recordo haver llegit a casa, de petit, l’any 1981 (tindria uns 10 anys) ha estat Aventura en la Montaña, d’Enid Blyton, que encara conservo.
No cal dir, que el meu primer llibre en català no va estar el Mecanoscrit del Segon Origen -que també- sinó l‘Arc de Sant MartÃ, l’Espardanyeta i el Zoo d’en Pitus. I vaig gaudir molt amb el textos d’Ausies March, però ja a l’any 1991.
El llibre més odiat… bé, ara no em ve al cap.
Fa uns anys, potser entre els 25 i els 35, m’omplia molt l’escriptor John Grisham i les seves històries sobre advocats. Però ara descobreixo molt més amb Haruki Murakami i el seu Kafka a la platja, per exemple.
Professionalment, he gaudit molt amb el llibre Les 22 Lleis del Mà rqueting, recomanable per qualsevol, inclosos neòfits. Llegit l’any 2005 i utilitzat per impartir classes sobre comunicació a partir d’aquest mateix any.
El que més ha remogut els meus sentiments ha estat -als 37- la trilogia vampÃrica de Stephanie Meyers. No entenc perquè té la força que té, però em fa tremolar el més Ãntim de mi mateix. Edward, Isabella…
I per últim, el llibre més estimat.
mmmm. Ho hauré de rumiar bé.
Popularity: 17%