Crimen y castigo ha estat el primer contacte amb aquest escriptor, conegut però desconegut, davant el qual m’haig de treure el barret. En Raskólnikov (Rodia) és un personatge que surprén tant pel que es diu d’ell, com pel que no diu. La seva fredor el fa evolucionar del torment a la psicosi. I és genial com l’autor el fa madurar al llarg de les pàgines. Bogeria, remordiments, orgull, covardia, tot plegat sembla fondre’s en la trama, que cada cop atorga més protagonisme a en Razumijin, la qual cosa em desconcerta i enganxa.
La desconeguda -al menys per a mi- societat del San Pestesburg de finals del XIX es descrita pels sentits: les olors, les robes, els menjars. Carrers estrets, llocs foscos, costums…
Començo ara el capítol IV de la Tercera Part.
Photo by Geoffrey Woodley
Popularity: 19%
Aquest personatge no et recorda al del Salinger? Adolescent, que detesta tot…
Jo vaig per la pagina 375… però ahir en Toni (alies: Sr. Beltran) em va aixafar el final… umm els homes, ni de grans n’apreneu!
Per cert Sommelier, em va encantar…
Bon Nadal!
(que no sigui res això de la Cristina)
No exactament. Cert és que tots dos són éssers tormentats, però en Ròdia és més complert, més adult, més cínic…
Un cop més ho veig diferent. Sí que estic d’acord en que el personatge de Salinger és un adolescent i Rodia és més adult, àdhuc més complert si vols. Però no em sembla més cínic. Està més amargat i turmentat per qué se sent superior moralment a la resta de gent que l’envolta. Vet aquí que el dilema moral que sent és la qüestió que genera la novel·la.
Estic d’acord amb el comentari que li fas a Mia. El personatge de Salinger és un adolescent i Rodia és un adult, àdhuc més complert, si vols. Però no és un cínic. Ródia és més intransigent perquè es creu superior a la resta i perquè crec que els demés no fan anàlisis dels seus valors. Creu que és superior moralment i això li genera un dilema que és el quid de la novel·la. Això el turmenta i li provoca una gran amargura.
La novel·la, tal i com va comentar en Beckett el dia del club, és existencialista. Coincideixo amb ell i crec que no se sent superior, està per sobre del bé i del mal. Està centrat en el seu jo. Si se sentís superior no hi hauria un quid. Abraçades.