Avui ha estat un dia per recordar. No ens hem portat massa bé. Hem estat entremaliats en el club de lectura, menjant tiramisú, pastís de formatge i un preciós llibre de pa de pessic. Cert que era dia ‘extra’, amb cava fins i tot, però he arribat a comptar fins a quatre converses al mateix temps. Impossible seguir-les totes.
Però avui, alguns han començat a deixar més d’ells mateixos en cada paraula que diuen. Avui he descobert la lluentor en els ulls que descobreixen l’or en el Larson, la reverència dels gestos que només atorguen els anys davant Crim i Càstig, l’addicció per tot allò que es llegeix, la fragilitat de llegir. El desig per llegir i per ser llegit. El silenci. El silenci del somriure.
I la necessitat de molts de nosaltres de ser esmentats, i d’esmentar els altres. En Lluís Llach cantaria que el nostre club és el nostre Pont de Mar Blava.
La propera vegada, serem bons minyons i minyones.
Popularity: 7%
No sé si no ens hem portat massa bé, però ens ho hem passat de conya… Personalment em sap greu que hi hagi més d’una, dues… converses alhora, tot i que en certa manera és inevitable, però em sap greu perquè m’encanta sentir les opinions de tots vosaltes, amb els vostres punts de comunió i amb les vostres divergències, amb l’expressió i el gest que hi poseu… Sou una colla fantàstica!
M´agrada com descrius des de la teva “atalaya” la reunió