El no és una de les paraules més addicitives que conec. És subtil i s’instal·la darrera la glotis, sempre a punt de sortir. I té força, molta més força que el sí.
El no ens acompanya des del naixement fins a la mort., és veritat. Però qui el va inventar, el no?
El no no existia fa milions d’anys, quan déu, Alà, Buda, els Alienígenes, ReiKi, (cadascú tria el seu) existia abans que l’Univers. Però avui sí existeix, perquè la raça humana el va inventar.
El no, la roda, i el foc (i Internet, d’acord!) han estat els avenços evolutius del sapiens, sapiens, requetesapiens per dominar a la resta i fotre als dèbils.
I què millor que fer creure a tothom que déu diu no a tot? Visca el control i el poder! L’èsser superior que transmeten és el déu de la negació i de la intoleracia, un deu fort i guerrer, que beneix la violència amb violència
NO m’ho crec. Qui ens creiem que som?
Popularity: 4%