Perdre l’Al-Àndalus, després de 800 anys i tantes i tantes generacions de llinatges és un punt clau i l’inici de les aventures de León El Africano. Descripció d’Àfrica i de les coses notables que allà es troben.
Otomans, espanyols, àrabs, cairotes, magrebins, romans, jueus, granadins, musulmans, cristians i luterans conviuen en un moment fulgurant de la història, on tres grans imperis lluiten per imposar la seva bandera, la seva llengua i les seves creences. Quaranta anys de viatges on la vida acaba i torna a començar.
Aquesta novel·la històrica fa que pensar….
I és que la història de la mediterrània és tan antiga com la història de la Mesopotàmia i, per tant, de la humanitat. I això ho sap molt bé Amin Malaauf, l’autor. De fet, aquest llibre em porta a la reflexió (i a Tombuctú!), un dies després d’acabar-lo. Tant, que, hores d’ara, no trobo que hi hagi tantes diferències entre les persones, siguin d’on siguin. Reconec que si havia tingut algun prejudici, molts s’han esvaït a la força, gràcies a “Juan León de Médicis, circumcidat per la ma d’un barber i batejat per la ma d’un papa”.
Aquest ha estat el meu primer Amin Malaauf i, amb molta probabilitat, Samarcanda, serà el segon. No puc deixar de recomanar-vos-el.
Popularity: 8%
Si, tens raó,amen a la teves paraules… jo sempre dic que Malaauf es un exponent d´aquella cultura àrab més universal, penso que comparteix part del pensament sufí, el pensament més humanista.
Quin plaer llegir aquest missatge, ho expliques molt bé. A mi em va quedar una sensació de pau, com més en comunió amb d’altres cultures i la impressió que la Mediterrània n’és tota una en conjunt. Jo també repetiria Maalouf i el recomanaria al 100%. Penso que per a alguns i algunes ha estat una molt bona descoberta i per als que ja el coneixíeu, un bon moment per a compartir el bon regust que ja us havia deixat aquest escriptor.