Deixar-vos un breu apunt sobre un llibre que no és un llibre, sinó un diari. La Chelo Martín recull l’assetjament laboral que va patir en primera persona i que l’ha deixat molt marcada. Tiritando NO és un llibre denúncia. És un llibre sobre la gratitud d’una persona que supera el sentiment d’odi i fa un creixement personal. És cert que el mobbing és una pràctica que, fins i tot a Parets, hi ha qui la pateix. Però aquest llibre és més que això.
Per suposat també, un assaig que no compraré i no llegiré (de moment).
Estic reflexionant… Penso mentre escric que no m’agraden les paraules que em fan viure les vivències negatives d’altres. Pateixo. Em trobo en un moment de la vida en la qual això no toca. Perquè? No hi ha un perquè. No és el moment, així de senzill. Els llibres de terror amplifiquen el terror que sents, molt més que una pel·lícula. Doncs llegint un llibre, amb el sofrir, em passa el mateix.
No vull.
Popularity: 15%
Benvolgut iconejero:
Soc la Chelo Martín, (sí, la que va escriure aquest llibre). En primer lloc i per damunt de tot, volia agrair-te el comentari; m’ha fet molta il•lusió trobar-ne un fora dels mitjans de comunicació que s’han interessat per la meva història. Però crec que hi ha coses a les quals vas errat. No es tracta d’un llibre de denúncia, això implicaria una rancúnia i un desig de venjança que fa temps que vaig entendre que a la única persona a la que perjudicaven era a mi mateixa. No vull odi a la meva vida mai més, ni vers a mi ni vers ningú. Quan el vaig escriure vaig defugir de la autocompassió, que és quelcom que no va amb mi (m’hagués fet molta ràbia que l’única cosa que em publicaràn en ma vida gairebé amb tota seguretat hagués estat carregada d’aquest sentiment). Em costava tantíssim explicar com el que tothom considerava un “simple” problema laboral m’havia arribat a afectar d’aquella manera… i com dimonis m’ho vaig fer per sortir-me’n, em feia tanta vergonya parlar-ne que ho vaig haver d’escriure. I un cop acabat, em vaig adonar que era una història de gratitud, a tot i tothom que va ser al meu costat al moment precís (parella, amics, família, casualitats…) I sobretot una història de creixement, perquè haver passat i haver sobreviscut m’ha ensenyat a paladejar cada bri de vida amb admiració creixent (malgrat tots els obstacles i les coses difícils de pair). La gent que l’ha llegit i que ha volgut comentar-me’l em diu que sí, que en acabar la lectura han sortit amb més energia positiva que abans de llegir-lo, però clar, suposo que si algú no li ha agradat, no m’haurà buscat per dir-m’ho. Estic d’acord amb tu: cada història te el seu moment anímic, un moment al qual si la llegeixes t’aporta moltes coses i pot ser fora d’aquest moment no signifiquen res o et poden arribar a fer mal i tot. Però tinc l’esperança que la meva història no faci mal a ningú. No te’l compris, demana’l a la biblioteca pública, home, i fes-li una ullada; és petitet i faciló i no et farà patir gaire estona. Paraula de Chelo Martín. Rep una forta abraçada.
Pues yo te recomiendo este libro porque cuando en él no se cuenta únicamente una situación traumática, también es una enseñanza de vida para saber cómo reponerse a ella.
Me hizo feliz leer Tiritando.
[teclejo nerviós, sento admiració vers una completa desconeguda]
Jo soc covard, Chelo. No goso escriure sobre l’abús (…) i la dualitat (…) que impregnen ara cada segon de la meva vida. Però el que no et vulgui llegir és per propi egoisme. Quan t’has cremat al sol et molesta, fins i tot l’aigua tèbia. I la meva ànima està, darrerament, una mica més cansada. No volia ser la teva pell, perquè tinc el defecte-virtut camaleònic de ser i sentir aquell/a qui llegeixo. Prenc nota, però, que ‘Tiritando’ no és un llibre denúncia, sinó com una dona creix com a persona.
[m'agrada molt el títol 'tiritando', però no li vull dir]
Gràcies per apropar-te a les ‘meves’ golfes i explicar-me en primera persona que el que escrius és una història de gratitud. Em quedo amb això i prometo donar-li una oportunitat. Paraula d’Israel.
Soc un privilegiat, gràcies pel teu comentari Chelo.
Israel Conejero
PS Ja he rectificat l’entrada
Muchas Gracias, María, me ha hecho mucha ilusión leer tu comentario y saber que he repartido un poquito de alegría. Besotes.
I Moltes Gràcies, Israel, “guappo”; ets uns sol de metrosexual. Que consti que l’admiració és mutua; m’encanta el teu bloc.Petonets.
Chelo