La pell ja se li ha començat a assecar. Quan encara no havia perdut la qua, els pares van mirar-lo fixament als ulls i, sense tancar les parpelles, van augurar-li: “Et caurà la pell”. I ara, coincidint amb el pleniluni se n’ha adonat en veure’s reflectit en l’aigua. La frescor del verd maragda de la pell s’ha esmorteït. Ha passat del característic verd de la seva raça de granota al menyspreable color pedra dels gripaus. Ell no ho sap encara, però arribarà a ser un príncep. Un de blau.
Popularity: 14%
M’ha encantat, company!! (m’agraden molt els microrelats)
I quan de temps haurà de passar perquè esdevingui un príncep??
aiii…