La tauleta de nit s’està buidant. Quins llibres serien benvinguts? Des d’avui i fins el dia 22 d’abril us faré algunes recomanacions que no m’importaria gens que em regalessin i, per tant, són susceptibles de ser regalats als i les altres per un servidor. Tant de bo tingués prou diners per comprar els llibres que necessitaria per aquest dia vint-i-tres. Sou tants i tantes.
Com us deia, ara mateix tinc la necessitat de nodrir les ‘meues’ golfes. Però com que això vostre és vouyerisme (una mica com la sofrida i patològica Erika Kohut) passo a fer la recomanació per avui. Mmmm. Mmm. Sí. Allà va.
Y de repente fue ayer. Boris Izaguirre (2009, Planeta)
Sempre he volgut llegir a en Boris. M’atreu la seva persona, l’excentricitat, la seva bogeria i frivolitat. Però no em venien de gust els escenaris temporals o espacials en els quals desenvolupava l’acció de les seves novel·les. I ara sí. Em ve de gust llegir la Cuba de la Revolució i l’Havana; llegir els ulls d’un Efraïm de deu anys a qui la vida marcarà més que amb foc; llegir a l’Óvalo i el com sobreviu; llegir la cruesa d’un què (un què fortíssim), que en mans de la meva (nostre) imaginació pot, fins i tot, tocar-me. Com ja ho ha fet d’alguna manera, fa molts anys.
Densa, intensa, sense el·lipsi i, per tant, de moviment continu. En Boris ret homenatge a en Félix B. Caignet, autor cubà que creà el 1948 la primera tele-novel·la de la història: “El dret de nàixer”. I, parlant d’en Boris, crec que trobarem molt d’ell en molts dels personatges. Ens trobarem amb el Boris que “no creu en l’esperança”. Dur, oi?
Fins demà.
PS Ah. Sí, són sis dies i set entrades!!! Ja veureu perquè!
Popularity: 4%