Imagineu-vos una societat en la qual les persones poguéssim emmagatzemar els records i pensaments via wíreless en un sistema central. Una societat en la qual fos possible que els humans poguessin sotmetre’s a procediments per rejovenir. Fins i tot a clonar-se per sobreviure amb els records emmagatzemats abans. Amb la possibilitat d’aprofitar la biotecnologia per connectar-se, per posar-se implantaments de retines que permeten veure en la foscor, o d’altre per escoltar més enllà.
Imagineu-vos que fóssim capaços de plegar l’espai i el temps per viatjar i arribar a nous planetes, a milers d’any llum de la terra. Que poguéssim crear noves economies. Que poguéssim viure en un mon més a la nostra mida, més com les nostres idees, perquè hi hauria molts, de mons diferents.
Imagineu-vos també que descobríssiu una estrella protegida per un camp de força que no deixés veure què hi ha dins. Que no sabéssim si la força impedeix entrar o deixar sortir.
No cal que imagineu més. Està tot escrit.
La estrella de Pandora (Peter F. Hamilton, 2007)
Popularity: 5%