Doncs sÃ. Aquest dijous passat vaig deixar el punt de llibre posat en L’Estrella de pandora per llegir Asesinos sin rostro. Ha estat el meu primer Mankell i el seu primer Wallander. Una primera cita més aviat freda, amb distà ncia i amb respecte.
Entretingut. De moment no em ve al cap un altre adjectiu qualificatiu (o desqualificatiu). Val a dir també que escric aquestes lÃnies quan no fa ni vint-i-quatre hores que l’he acabat. El vaig enllestir la matinada de diumenge. I, per experiència pròpia, necessito reposar les lectures per sentir-les dins meu i pair-les. Llavors és quan en gaudeixo.
D’acord. Reconec que la història m’ha enganxat, malgrat que l’entorn i la societat Sueca dels anys vuitanta i noranta em queda molt lluny. Però saber què passaria m’ha dut a llegir-lo en només tres dies.
En Wallander? Molt, molt, … pastós i tòpic. Aixà doncs, quin és el personatge que més m’ha arribat? Això, en el club de Lectura. Per cert, algú pot dir-me que passa amb el rellotge desaparegut de la casa… ?
Popularity: 20%
Bé en Rydberg molt millor policia-detectiu, no? Llà stima que palmarà …
+ Preguntes:
Perquè torturen a la Maria Lövgren?
Ja sabien on eren els diners perquè continuar amb la tortura d’uns avis?
A mi el final em desconcerta…
Uns lladres que roben en Lövgren com per casualitat i encara resulta que cometen un assassinat acarnissat més propi d’un ajust de comptes…
El rellotge? No queda resolt!
Doncs sÃ. Estic d’acord. A veure què ens diuen en Miquel i en Beckett…