Una Muriel – a qui aprecio i admiro per igual, moltíssim – va recomanar-me en una conversa informal que li fes un cop d’ull a un llibre (L’élégance du herissón) de l’escriptora francesa i professora de filosofia Muriel Barbery. I vet aquí que, de nou un llibre ha empapat la meva vida que per moments es tornava eixuta. La Renné, la Paloma, l’Ozu i altres personatges veïns d’un inmoble noble de París reflexionen sobre l’existència humana (mentre critiquen la burgesia) com podria fer-ho Sartre, però deixant enrrera la feixuga càrrega de la filosofia ancestral.
Què tenen a veure una portera i una pre-adolescent que superdotada? I que té a veure això amb la reflexió de la vida i, concretament, amb la de la MEVA vida? Hi haurà qui veurà en la novel·la L’elegància de l’erissó (Seix-Barral) doncs això: una novel·la. En canvi, un humil servidor, veu una novel·la que disfressa l’assaig amb noms, diàlegs i monòlegs que ajuden a situar la cotidionitat dels personantges en la d’un mateix. I vet aquí la resposta: la MEVA vida està plena dels buits que plantegen els personantges.
Aviso que no és un text lleuger com el de Crespúsculo (Stephanie Meyers, fantàstic!). Què molt probablement és un d’aquests llibres que has de llegir perquè realment vols fer-ho, i no perquè vols fer un tast. I també aviso que a la ‘Tauleta de nit’ apareixerà com que el tornaré a llegir. I ho faré amb retolador fluorescent, perquè la Muriel esquitxa moltes de le pàgines amb frases que cal llegir, pensar, rumiar, pair i assolir.
Del tot recomanable, i tant que sí! Un dels meus llibres inovidables. I d’algú altre, perquè sí no, no hi hauria pel·lícula, no?
Per cert, l’elegància de l’erissó de mar o de terra …?
Popularity: 47%