Pur Ana Maria Matute

Aquest post m’és difícil d’escriure. Com ho és recollir tantes paraules i idees d’una ment que porta vuitanta-quatre anys vivint amb ‘hadas, ondinas y trasgos’. Molt díficil, de veritat. Només puc escriure frases curtes i un pel inconnexes… Dues hores d’experiències, de discurs amigable d’una persona lúcida, propera i llunyana alhora.

Les preguntes (meves i no meves) i les respostes

He tingut el privilegi de fer algunes preguntes (en la meva línia, és clar!): Quin llibre té a sobre de la taula? Quin llibre és el seu preferit? Llegirà Suite Francesa, d’Irene Nemirovsky? Ha llegit o llegirà a en Larsson? Quin és el personatge més entranyable de Olvidado Rey Gudú? Què és per a ella novel·la negra?

I resultà que sí. Que té una tauleta de nit a vessar -com la meva – perquè només llegeix quan no escriu, per tal de no interferir-hi. Que sí llegirà Suite Francesa (li agrada la novel·la situada a la segona guerra mundial). Que el Príncep Onze, en Predilecto i el Trasgo del Sud són entranyables, però el Trasgo… ‘ay el Trasgo! Ese borrachín…’. Que la novel·la negra potser sí que és barreja de policiaca i crítica social. I altres respostes: que el seus (dos d’ells) clàssics a escollir serien Els Germans Karamazov (Dostoievski) o L’Idiota (Dostoievski). Que els contes clàssics són el millor que podem llegir als nens, perquè està tot en ells… La sirenita, La reina de les neus, Els onze prínceps cigne… Que escriure i la vida, i la vida o escriure no té línia de separació, o potser sí la té, segons qui. (ella no)

La seva vida

I de la seva vida… Que no és dona d’horaris fixos, Que quan escriu no llegeix per no interferir i que fins que no té tot el llibre en el cap, amb final i tot, no comença a escriure’l. Que el mes de novembre començarà segurament un de nou que ja té en el cap (fet). Que els llibres es ‘llegeixen o s’escriuen, però no s’expliquen’. Que la primera dona de en Camilo José Cela era una dona meravellosa. Que no li agraden els focs artificals perquè els so es igual que el de els obusos de la guerra civil quan queien i que se sentia ‘impotent agafada de la ma dels seus pares quan estaven arrambats a la paret mestre’. Que les monges de l’escola on anava de petita eren tontes i gens educadores. Que el dia en què va casar-se per primera vegada, la seva mare li va regalar una capseta de sabates amb els contes escrits des dels 5 fins als 11 anys. Que el més important a la seva vida ha estat el seu fill, el seu segon marit i Olvidado rey gudú. Que després d’una depressió allò que la va fer -i encara la fa- revifar és l’escriure. I excepte per algunes breus experiències atribuïdes a alguns dels seus personatges inventats (‘el cuarto oscuro’, per exemple), no hi ha res autobiogràfic en el seus llibres. Tot és imaginació.

Allò que no ha dit… o potser sí?

I altres coses que hem vist i que no ha dit: Li agrada el gin-tónic amb molt de gel i una mica de llimona. Li agrada tenir les diferents edicions de tots els seus llibres. És conscient de la seva vellesa i, també, de la seva bellesa. Té un punt histriònic i sap guiar l’auditori. És molt conscient del ritme del seu discurs, quan ens ha de delectar amb una confidència o quan no ha d’anar més enllà d’unes paraules que hagi dit. És forta i dedicada als seus lectors. Orgullosa del fet que encara aplega multitud. Acostumada als mitjans. Visible i natural davant els fotografs, que resulten altrament invisibles per a ella, que només té ulls per a nosaltres i per a la Sònia (entrevistadora). Irònica amb un punt de sàtira.

Que més puc dir-vos. Que el cervell em bull de records. Que va estar encantada que la meva filla petita li fes un petó. Que va signar amb paciència tots els llibres que vam posar-li davant. Que va escoltar amb paciència històries de bibliotecàries velles i entregades. Que té una lletra increïble…

Em sembla que és el post número 55. El més llarg de la nostra curta aventura en aquest blog. Be que s’ho val.

PS La fotografia és feta per un servidor amb el seu Nokia N95. És del moment en què veu quin és el regal que ha rebut. Una edició de contes il·lustrats dels Germans Grimm.

Popularity: 29%