Doncs no. No són els noms de les darreres tres princeses de Disney. Són tres d’aquestes paraules que ens fan créixer, enriquir-nos linguísticament. I dues d’elles les ha explicades la English Teacher (thank you). Posem-nos-hi:
L’anòsmia és, segons el grec.net, la disminució o aboloció del sentit de l’olfacte: que no olorem, vaja. I perquè hauríem de fer veure que olorem un vi, si no tenim olfacte? Bé. És la pregunta del dia, però hi ha alguns que ho fan perquè és cool. Fuck off!!
L’anomia és també una paraula molt interessant (accepció de Ciències Socials). És el fet de no seguir (o no tenir la capacitat de seguir) les regles acceptades generades per la Societat, que no les lleis. Clar que, segons diu el grec.net és un “estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus”. De tots colors i per a mostra, no us perdeu aquest article tan interessant de l’antropòleg social Professor Ortega (anomia, tribus). On són els límits?
L’anòmia (nominal aphasia) és, també segons el grec.net: la “pérdua de la capacitat d’anomenar objectes o de no reconèixer-los per llurs noms”. Això és un xungo. Perquè si saps que és una poma, però no saps com és diu i no saps què és una poma quan els altres l’anomenen, el nivell de confusió interior de l’individu és molt greu, poca broma.
Doncs presentades les paraules, un servidor marxa a dormir. Millor dit: a veure llegir què fa la senyora Elisenda en la pàgina 555 de la novel·la d’en Jaume Cabré, Les veus del Pamano.
Me n’oblidava de la prosopragnosia i dels barrets. Però d’això en parlem aviat.
Xx.
Popularity: 56%
Doncs d’això primer, d’anòsmia, en patia la meva “abuela”, l’extremenya. No sentia cap olor, ni bona ni dolenta, no tenia sentit de l’olfacte… Es fa estrany, oi?