M’he hagut de ‘pujar’ la medicació.
Dilluns al matí em vaig sentir indisposat, sense alè, sense sentit, ensopit. Només volia estar al Planeta Pandora. I clar, ho vaig relacionar amb la tornada a la feina, perquè era el primer dia després de les vacances de Nadal.
I llavors m’assabento que, com si no tingués prou amb les endo-hexo depressions, ara en tinc una de nova: la depressió post-avatar (3D!). Vull suïcidar-me fer-me invisible, desaparèixer perquè no m’és possible desconnectar el meu jo de la realitat d’aquesta merda puta vida desconcertant per connectar-me a un cos felí blau de dos metres i mig, amb esquelet de carboni reforçat i connectat -el víncle- amb el maravellós entorn. Doncs quina merda tot plegat per fer-ho coincidir amb lluna minvant, onada de fred glacial a tota espanya i altres crisis menors. Moment estelar per a una pel·lícula estelar.
No tinc ganes de revisar les faltes d’ortografia.
No tinc ganes d’actualitzar la tauleta de nit, i ja tocaria.
No tinc ganes de seguir respirant.
Vull marxar. Vull ser blau. Gràcies Cameron.
PS Aneu a veure-la, malgrat tot… i en 3D!
http://www.primerahora.com.mx/index.php?n=32043&p=ph
http://www.theweek.com/article/index/105003/Avatar_depression_syndrome
puta vida dius?
LA VIDA NO ES MEDEIX PER LES VEGADES QUE RESPIRES, SINÒ PELS MOMENTS QUE ET DEIXEN SENSE ALÈ.
M’encanta la foto.
L’article no; fas trampa. I potser has de ser més cuidadós amb la medicació per no tenir aquestes baixades.
La peli, bé. L’argument, una mica fluix.
Una abraçada.
No estaria malament si vinguéssis a fer una xocolata calentona de les que ho curen tot, incloses les depres post avatar. No tens excusa. Les deeses vigilem els mortals des del nostre temple i els proposem solucions
Sempre hi ha moments per connectar amb un altre “jo” encara que no sigui un Avatar, quan? Fàcil: quan escrivim, poem ser un munt d’altres “jo” i per això t’animo a que agafis el “teu” Avatar-full en blanc i siguis qui tu vulguis ser…
Com veus de moment el meu propòsit d’any nou: llegir més el Litteratus l’estic complint!!
Per cert pregunta técnica:
Com és que si tinc foto a wordpress no surt al meu comentari?
Xeotico > Cert, el que passa és que les darreres vegades que m’he quedat sense alé han coincidit, per exemple, amb un tsunami que va arrassar 300.000 vides i el meu cervell es va quedar sense ‘oxigen’. A veure si em porten a veure els Fiordos noruegs aquest any i em quedo també sense alé, però d’altres maneres… (gràcies company!)
Miquel >16.300.000 d’entrades a Google si escriues Avatar Depression o 71 milions si poses Avatar blues. No faig trampa (pots visitar el web de la pel·li, on fins i tot han obert un forum per expressar aquest tipus de sentiments). Altra cosa són els motius que porten a això, que no tenen res a veure amb possible baixades o medicacions. Es ben simple. Avatar ens permet fugir d’una realitat incòmoda al llarg de 150 minuts, fins que et treus les ulleres. Després… tot és igual que abans. Un cop fort. I coincideixo plenament amb tu amb la crítica de la pel·li!
Atenea > La xocolata calentona, aquest divendres (i quan vulguis!) Per a això no cal Avatar, que no en tenen!!!
Mia > M’agrada molt aquesta reflexió que fas. De fet, escriure això és prou terapèutic, i llegir contes rusos també! Gràcies per llegir-me (i a la resta, eh!). La foto, quan escrius un comentari, estàs loginada a gmail?
Es veu que el fenomen AVATAR té èxit, i sinó mira quants comentaris que tens… Ho celebro, trobar comentaris al teu bloc sempre és agradable, oi?
Bé, espero que et vagis recuperant de la depre post-avatar.
Bufffff…. estás peor que yo, majo.
Menos mal que no te hice caso y no entré a verla. Además, me han dicho que aparte de los fosforitos y los paisajes, que es flojilla de argumento. Total, nada nuevo lo que se explica: que lo destrozamos todo para tener más y más, y luego nos lamentamos. Al fin y al cabo, no hace falta soñar con Pandora; las selvas amazónicas hace décadas que las están expoliando y desforestando para arrancar maderas y recursos, ¿y que mejor paraíso en la tierra que ese? Deberíamos soñar más con lo que tenemos y luchar por preservarlo.
Bueno, ya has visto que he leído tu blog, ¿eh?
Por cierto, espero que lo de Haití no te haya hundido más, que vas a parecerte al Titanic.
Y lo de los fiordos… ya veremos. De momento, seguro que podemos encontrar algún vídeo documental, para consolarnos. :->