Fa un dies vaig fer-me un nou usuari en el facebook. I com que alguns de vosaltres m’heu preguntat el per què ara hi ha dos ‘jos’, aquí us passo algunes raons.
- Els dos perfils em permeten mantenir separats el jo professional del jo personal. El meu actual lloc de treball m’obliga a conéixer moltes persones amb les que m’haig de relacionar en un entorn actiu (facebook) i passiu (linkedIn).
- Seguint el consell del meu colega X.A. separo els dos usuaris facebook mitjançant l’idioma (professional = English). D’aquesta manera és més fàcil no confondre’m d’entorn.
- Amb twitter, complemento les relacions personals. Coneixeu twitter, oi?
Es cert que Facebook permet separar els amics per grups i assignar diferents permissos de visualització, etc. Però també és veritat que quan el nombre de persones supera amb escreix la centena, fer control i seguiment es converteix en una tasca massa laboriosa.
Ser o no públic. O sóc privat?
Temps enrere les nostres dades (i vida) eren privades per defecte. Però això esdevé diferent si ens referim al nostre jo digital. La nostra identitat digital és pública per defecte i el que cal construir és el l’entorn privat. Així doncs, cal posar-se mans a l’obra, i per això dos facebooks ara.
Nota: Compte. Segurament no cal que tothom ho faci així, que sovint sóc massa rotund i generalista.
Popularity: 56%
“(…) Però també és veritat que quan el nombre de persones supera amb escreix la centena (…)”
Trobo que és una bogeria arribar a aquestes xifres dins QUALSEVOL xarxa social (*).
(*) Si ets el director de comunicació d’un mitjà de comunicació és escaient, però superar els 100 contactes a xarxes *actives* i pretendre compaginar-ho amb una feina de 8 hores i una vida personal plena … és una mica de bojos
Totalment d’acord amb tu. De fet, facebook ha esdevingut en molts casos poc més d’una caótica agenda, més que una xarxa social. Perquè no hi ha res de social en 250 contactes. Per això la diferenciació i el desfer-me dels amics invisible.
(una mica de bojos?? del tot !)