Avui ha estat un dia important en la meva vida. Ha estat gràcies a un intent de putada en la feina afer nimi, però ha representat un creixement personal. I això sempre és positiu. De què es tracta, us preguntareu. Bé, ho farem breu, resumit, objectivat i despersonalitzat:
- Algunes persones necessiten justificar el lloc que ocupen en la jerarquia empresarial, encara que les tasques que desenvolupen puguin ser, fins i tot, fictícies.
- Algunes persones, suposo que pel recordatori evolutiu impremtat en el nostre ADN, no gestionen gens bé el canvis. I els canvis, en les organitzacions, són la vida i l’existència.
- Algunes persones, entre les quals m’incloc, actuem de bona fe, la qual cosa evidencia una limitació a l’hora d’analitzar la paronàmica que ens envolta. És a dir, en la jungla, sense ulls de peix, es fa difícil saber per on podria venir una queixalada.
Com resolem això? O, expressat en dialèctica més moderna i ajustada a la terminologia de la Resolució de Conflictes, com gestionem això?
- Rajant Comptant amb bons companys, amics, que sempre són allà.
- Comptant amb l’energia d’un mateix, que pot dirigir cap a on convingui.
- Reposant les idees, abans d’actuar, fent que la vena del coll no exploti.
- Despersonalitzant-t’ho totalment: només es tracta d’un acte de supervivència
- Fent servir el millor de la cultura anglesa (britànica): el sentit de l’humor
Apa doncs. Un dia nou.
Popularity: 41%
Uff,
Això passa en tots els àmbits, potser que et posis les piles i estiguis més a l’aguait, no?
Un pot ser de “bona fer” fins un límit, no?
Tu que ets un observador nat… i hem consta, hauries de fer servir la teva qualitat d’observador per prevenir!
Jo en canvi passo per la vida sense mirant, sense veure res…