Ahir em van llançar una floreta que avui , de nou, m’han llançat: “Ponderado”, en castellà central, del ric, del que més m’agrada. I com que un servidor de vos no té tota la cultura que li agradaria tenir, doncs ha anat a consultar el Diccionario de La Lengua Española, Vigésima segunda edición (Real Academia Española):
ponderado, da.
(Del Part. de ponderar).
1. adj. Dicho de una persona: Que procede con tacto y prudencia.
I és clar. Què podia fer davant aquesta formosa paraula? Doncs només una cosa, està clar: flipar! Mai ho hauria dit. Però si aturo el temps, només uns segons, i ho rumio, veig que potser sà és veritat. I m’agrada, perquè té a veure amb la professionalitat i amb la meva vida personal. No te n’adones, i continues creixent…
Ho havia de compartir amb vosaltres. En part, és grà cies a vosaltres.
