Avui és aquest dia. Un dia que no podia deixar sense escriure en el bloc i sense deixar per escrit alguns dels pensaments dels darrers dies. I dic pensament i no emocions, perquè últimament penso més que sento, potser perquè sento més el meu cos del que em pensava i a això no n’estic d’acostumat.
Feta la introducció habitual passo a recollir algunes coses. La primera, que tothom té dret a l’error. Anava a esplaiar-me sobre això, però m’han marxat les ganes. No ho trobo gens interessant, la veritat. Així doncs us recomano un parell de llibres que he llegit i que són molt bons un luxe: The Road (insisteixo, el llibre d’en Cormac McKarthy, i no la pel·li que encara no he vist) i Violetes de Març, d’en Philip Kerr. Ambdós en gèneres diferents i amb escriptura i personatges molt marcats.
- Adjectius per The Road (l’he llegit en anglès i el recomano en anglès, doncs): Brutal, molt intens, amb olor de cendra, de color gris, humit, fred.
- Adjectius per Violetes de Març: Finíssim, un xic aromàtic, penetrant, sinuós, elegant i molt, molt irònic, ratllant el sarcame de vegades.
Per cert, que Violetes de Març i la resta trilogia pentalogia? ens el va recomanar en viu i en directe la grandíssima Ana Maria Matute, i com no podia ser d’una altra manera, ha estat tot un descobriment.
Per cert, m’agrada el tretze, no us ho habia dit. Avui, però en l’any 1906 i a Irlanda va néixer el gran Samuel Beckett!
Fins molt aviat gent que em llegiu. I gràcies.
Popularity: 45%
1.- gràcies? … perqué?
2.- Crec que es “cendra” en comptes de “cendre”, però tampoc ho tinc gairte clar!
3.- Ets la segona persona que em parla prou bé de “Violetes de Març” -i a tú i a l’altre us tinc molt “respecte literari”-. Així doncs crec que hauré de fer un pensament i posar-m’hi