El temps és traïdor, perquè ens fa adonar que per tal de viure, necessitem en realitat dues o tres vides llargues. És traïdor, perquè quan et penses (creus) què ets feliç i complet et despertes amb fred i calor alhora, perquè sents la buidor de la soledat, una soledat que desitges i tems. Et penses que ho tens tot i, quan ets a dalt del tot del cim de la Piràmide d’en Maslow, ja no ‘ets’ perquè t’ho qüestiones tot.
Llavors, en la negra nit veus dues estrelles de llum fosca, brillant, encara més negres que la nit i t’entren les pors. A les nits sommies malsons, temps passats que per haver passat volen tornar, monstres que mirats de prop no són monstres, sino reflexs del teu propi jo enmirallats en mil botzins de la teva vida. Una vida que penja d’un fil. Un fil que només tu pots tallar. Un fil que tallaràs quan sonin les dotze.
Quina hora és?
Tu saps quina hora és.
Popularity: 49%
La realitat no existeix.
La dualitat (dia-nit, blanc-negre, …) és una etiqueta “humana” que ens ajuda a interpretar i entendre moltes coses (…)
En una cosa no estic d’acord: el dia que t’ho qüestiones tot … és que ho “tens” tot. Tant de bo arribi aquest dia.
M’ha agradat TANT el teu darrer post (Una gardènia) que no l’he volgut espatllar amb cap comentari -per això te’l deixo aqui-.
M’ha agradat TANT llegire aquesta reflexió, però TANT …
Gràcies.
Gràcies company. Ets una de les meves flors…