Hafiz i l’amor

Aquesta nit he escrit uns pensaments molt clars i, alhora, molt profunds. Però cal fer dues puntualitzacions.

Profunds, en el sentit físic del terme. Són pensaments que gairebé forman part del meu genoma. Pensaments sobre els sentiments, concretament sobre l’amor. He descobert una metàfora esfereïdora en una poesia d’un conegut poeta que desconeixia. I he recordat que hi ha un tipus d’amor nou: l’amor confluent, que neix en contraposició de l’amor romàntic. És l’amor lliure, el més lliure potser.

Escrits lletra a lletra, paraula a paraula, frase a frase. I els he enviat en una botella de vidre plena de llum, per tal que arribin allà on hagin d’arribar. No són pas aquest post.

Malauradament només tinc una vida a viure per estimar als altres. I aquests altres són aquells que han de ser, que trobes al llarg del teu camí.

Tenir el cor gran és una pena constant, perquè mai tindrem el temps que cal per omplir-lo d’amors.

Incluso tras todo este tiempo
El Sol nunca dice a la Tierra «estás en deuda conmigo».
¡Observa lo que ocurre con un Amor como ese!
—Ilumina todo el Cielo.
Hafiz

Popularity: 36%