Gràcies a Plutarco -entre d’altres- sabem que Usir va fundar la nació egípcia. Morí com a home. Resucità com a immortal. I com a tal se li va encomanar la díficil tasca de jutjar als morts (be, ell i quaranta-dos déus-jutges més). Si ets egipci, més val que et portis com cal, podríem pensar.
Començo així perquè, no fa gaires dies, algú que m’aprecio va perdre algú molt proper. I, llest de mi, amb la vehemència que em caracteritza li vaig dir que ho visques en positiu, la qual cosa no és gens fàcil d’explicar. Aquest ‘positivisme’ no té res a veure amb no plorar, no fer el dol, no acceptar les emocions i els sentiments que en desprenen… més aviat seria com dir que és un viatge al centre de la nostra rao i que ha de servir-nos per créixer i per conéixer allò que ens és completament desconegut una mica més de prop. És acompanyar l’essència de l’ésser absent cap a una petita i valuosa capseta que podrem obrir i tancar segons la nostra voluntat.
Feliços perquè, a diferència de les deitats, els mortals formem part d’un cicle que comença i acaba. Però que precísament per ser un cicle, és etern. Tot es transforma, res es destrueix (que en sabem). Per alguna cosa, Usir és també el déu del vi. Diodoro Sículo (viatger Sicilià) va dir que “Osiris (Usir) va ensenyar a la humanitat el conreu de la vinya, así como a baremar el raim i com guardar el vi”.
Al respecte tres llibre per sommiar: Maldito Karma (David Safier), Kokoro (Natsume Sōseki), After Dark (Haruki Murakami). En tres tons diferents.
This image is Copyright Protected and the property of Jamie Williams Grossman.
Popularity: 4%
Me gusta esa idea circular de la vida y de la muerte. Esa mezcla perfecta que nunca se sabe donde empieza y donde termina.