Si hagués de resumir en una frase breu com estan sent les últimes dues-tres setmanes hauria de dir allò de ‘està creixent’. Em fan mal els genolls i les articulacions i estic força cansat. M’ho han notat els companys i algun facultatiu que em coneix des de fa temps. Les quantitats de xocolata negre amb atmella que el meu cos demana que ingereixi són ingents. Però clar, el cos mana.
De fet, no estic creixent. Per ser més concret hauria de dir que estic mutant. Noto, percebo que hi ha una evolució de mi mateix que empeny la resta del meu jo a bellugar-se. No és un anar endavant; no és un moviment; no és ben bé físic, tampoc ho és mental. Sí: mutar i evolucionar són els termes que ara -a mida que escric- descriuen millor el que passa. No gosso dir madurar, perquè aquest paraulot fa una mica de por. Al menys a mi, aquí i ara.
El detonador de tot això és -crec- professional.
Sense anar més lluny, aquesta setmana he participat en dues formacions per a la millora de competències intrapersonals i interpersonals. M’han fet plantejar-me molt seriosament que hi ha altres maneres de veure les coses, la vida fins i tot, i que jo també puc veure-la d’una altra manera.
Estic molt introspectiu i em costa decidir com seguir escribint això.
Per no desvirtuar algunes idees que vull recapitular aquí, no diré quines formacions són. Podeu suposar-les, és clar. Crec que només escriuré algunes idees que m’he emportat posades, com si fos una peça de roba, una jaqueta.
1. Per primer cop m’han parlat de PNL (Programació Neuro Lingüística). Sóc fàcilment impresionable. Ho reconec. I m’ha fascinat.
2. Tots tenim un mapa, el nostre mapa. Però en el mapa no surt tot el territori. I el mapa dels altres no és el nostre mapa. Per què el mapa del altres és millor que el nostre? El nostre mapa sempre és el bo (“tenir raó”)?
3. Hem d’aprendre a escoltar als altres. Fer escolta activa. No interrompre, no acabar les frases, recapitular, concentrar-nos en allò que ens diuen, observar, no interpretar, objectivar, etc.
4. Hem d’aprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos. Entendre com som, per qüestionar allò que no volem i cambiar-ho. Si sempre obtenim els mateixos resultats i volem canviar-ho, nosaltres haurem de fer alguna cosa diferent, no els altres. Preguntar-me sovint com estic aquí i ara.
5. Hem d’aprendre a conèixer les nostres emocions, els nostres raonaments i els nostres impulsos des de fora de tots tres àmbits, des d’un quart punt de vista, un de molt objectiu. Digueu-li Pepito Grillo si us agrada.
Cinc punts són suficients per avui. Fins i tot per a vosaltres. Tot això, escrit com a punts, sembla obvi. Però us puc assegurar que en quaranta-un anys mai m’havia m’havien aturat per ajudar-me a prendre autoconsciència. No és meditació, és autoconeixement.
Ah. La última. Difícil + pràctica = fàcil.
Popularity: 1%