Avui és un dia com els altres, radiant, bo, d’hibern. Però no és una setmana com les altres, no és un mes com els altres. Per sort o per desgràcia. Alguns diuen que sóc ‘intens’ (què vol dir que ser intens?) i són dies encara més intensos (puf!); i això em cansa. Bé. No exactament. [...]
Su cuerpo tembló con aquella contracción. Y se asustó porqué las paredes se volvían como de papel y se le pegaban a la cabeza, a los brazos, a las piernas. Aun podía respirar, pero el aire se estaba volviendo muy seco. El corazón le latía a un ritmo frenético. Cayó sintiendo vértigo y al siguiente [...]
“Fot el camp. No ho veus? Ja, cap ni una.” És just el què em va dir. El cor li creix a les mans. [segueix...] (relat de monosil·labs)
La pell ja se li ha començat a assecar. Quan encara no havia perdut la qua, els pares van mirar-lo fixament als ulls i, sense tancar les parpelles, van augurar-li: “Et caurà la pell”. I ara, coincidint amb el pleniluni se n’ha adonat en veure’s reflectit en l’aigua. La frescor del verd maragda de la [...]
Muchas, muchas de las historias empiezan con una muerte y esta historia no es diferente. Lo extraño, quizá, es que los hechos se refieren a mi propia muerte. Claro que, esto, es más fácil de escribir que de vivir. O de morir, mejor dicho. [+més]
Encara no sé perquè escric, però si sé que quan ho faig m’acosto a un estat Mettā. Aquesta paraula pāli, originària del sànscrit i d’extraordinària bellesa, es tradueix com l’amor incondicional, l’amistat, la no violència, un fort desig de felicitat per a tots els altres… Camboians, indis, tailandesos i altres cultures de l’orient fan servir [...]
Hace algunos años, en el pueblo ballenero de Höfn, en las tierras de Lýðveldið, la vieja Unna contaba historias mientras servía brennivin tras la barra de madera de abedul. Aun recuerdo la expresión de sus ojos maquillados con acuarela azul melancolía. Mientras me iba acercando un humeante cuenco de Conk que había pedido para cenar [...]
