Arxiu sota la categoria Core litteratus
Em dic vermell
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 18th January, 2010
L’escriptor turc Orhan Pamuk està fent una conferència en el CCCB sobre el futur dels museus i de la novel·la.
Bé, aquest esdeveniment no és més que una excusa per presentar-vos conéixer un autor que no he llegit i que m’agradaria llegir-lo, que és premi Nobel de Literatura 2006 i que sembla oferir quelcom interessant diferent en un mercat invaït pels suecs, supervendes i altres guindes.
‘I don’t want to be a tree; I want to be its meaning’
MY NAME IS RED. April 14th, 2008.
Una cita magnífica, segons un humil servidor. I això fa que la meva fam per aquest autor creixi. Al respecte, Me llamo rojo (1998) em fa gràcia. Ha estat publicat de nou el 2009 per Debolsillo (11,95€) juntament amb El Libro Negro o Estambul (i molts altres). La seva darrera obra publicada és El Museo de la inocencia (Mondadori, 2009. En català, Bromera)
Us passo més info, per si voleu ampliar…
- Una entrevista escrita (iranian.com) de l’11 de novembre de 2oo9.
- El lloc web oficial.
- Una repassada per la seva obra, a lecturalia.
A partir del 14 d’abril i fins el 30 de juny en el Palau Robert, podrem veure l’exposició (força literària es veu) ‘Amb Pamuk per Istanbul’, organitzada por la Generalitat i comisariada per en Ricard Ruiz Garzón.
Erzsébet Báthory
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 13th December, 2009
Dràcula, de Bram Stocker, és una obra d’ART (en majúscula). I Dràcula el no-mort, escrita pel seu desconegut bisnet nabot Drace Stoker amb l’Ian Holt, NO (en majúscula també). A favor, el ritme de la història. En contra, la pobresa dels personatges -poc treballats-, la situació en el temps (cronologia) i les descripcions els efectes especials.
Cinc cèntims
Dràcula, el no-mort (2009, Roca Editorial) se centra en el personatge de Quincey Harker, fill de Jonathan i Mina (personatges de l’orginal) qui es veu abocat a trobar-se amb el passat dels seus pares vint-i-cinc anys després de la mort del Vlad l’Empalador. La història se situa en el Londres de Jack el Desbudellador i es veu amenitzada per tot tipus d’entranyes, sang, sexe, rituals, persecucions…
Un parell o tres de crítiques directes
Malgrat que la història és força trepidant (enganxa), l’autor ha fet massa malabarismes per fer coincidir alguns esdeveniments (Jack El Desbodellador i altres que no direm aquí) en el temps. També ha introduit massa personatges nous (tres policies, tres del mon del teatre, tres vampirs) que es relacionen amb el quintet protagonista de la primera part, i tot un repertori de secundaris que apareixen desapareixen entre les ombres properes a Picadilly Circus. Personalment crec que ha estat un error, perquè va en detriment de la riquesa d’en Quincey, de Mina o fins i tot de Barsabar
Salvem de la crema el personatge d’Erzsébet Báthory, documentat i treballat amb molta cura al llarg de les pàgines del llibre (atenció amb què en la Wikipedia es demana corroborar la info!). I, per suposat, s’agraeix la nota final (tipus aclariment) de l’Elizabeth Kostova, experta en vampirisme i autora de La historiadora (llibre que SÍ us recomano MOLT).
To sum up
Cal llegir-ho? La gran resposta final: Sí, per fer justícia a Stoker, Bram. Cal comprar-ho? No, un servidor ja ho va fer (mal fet!) i us el pot deixar. I també el trobareu a la Biblioteca de Can Rajoler (Diputació de Barcelona).
Com a postres us deixo un vídeo que resumeix molt millor que jo que hi ha darrera del llibre…
Joies i bijuteria
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 11th October, 2009
Com que dissabte passat érem a Barcelona i havia de fer un regal a la meva petita pel seu aniversari (un llibre, per exemple), no vaig poder-me estar. Així que vaig sortir d’Abacus amb quatre peces. Una joieta, una bona peça de bijuteria i una parell més que encara no sé si seran joies o bijuteria. Sobre tot un d’ells: Dracula, el no muerto (Drace Stoker, nabot bisnet del Gran Stoker). A favor del llibre, el ritme i que és l’única obra que ha estat reconeguda pels hereus. En contra, el cognom Stoker de l’autor, al qual penso que hem de donar-li una oportunitat, no? Bé. És vampirisme i en aquest génere ja sabeu que no sóc exigent… recomano la Stephanie Meyers a a tothom (estan a punt d’estrenar Luna Nueva al cinema!!!!). Per a la nena gran, Los gritos del Pasado (Camilla Lackberg), continuació de La princesa de Hielo, que ens va agradar força. I per a les meves petites, Mi nombre es Stilton, Gerónimo Stilton (número 1) i En Tabalet, de la col·lecció de literatura infantil de Susaeta Ediciones.
Per últim, recordar-vos que en Henning Mankell jubila a en Wallender en el seu llibre El hombre inquieto, a les llibreries aquest mes d’Octubre de la ma de Tusquets. Aquest serà una joia, segur!
Us imagineu qui és el senyor de la fotografia? Pistes: Irlandès nascut el 8 de novembre de 1947 i que va escriure un llibre excepcional el 1897.
inOlvidado Rey Gudú
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 1st October, 2009
Ahir dimecres vaig assistir, com cada mes, a la tertúlia del Club de Lectura. Vam analitzar l’obra Mestre d’Ana Maria Matute: Olvidado Rey Gudú. Un dels darrers millors llibres que he llegit i que he assenyalat a la Tauleta de nit com a inolvidable (inoblidable).
L’Ardid, el personatge clau de la història i mare d’en Gudú, Rei d’Olar, és la veritable protagonista. De fet és, fins i tot com reconeix el seu propi fill, ‘l’única i darrera Reina’, amb majúscula. En Predilecte, la Tontina, la Gudulina, en Trasgo del Sud, l’Ondina… Com es va comentar ahir, el text fa un homenatge a la joventut, a la infantessa, a l’ambició, al desamor, a l’amor, a la vellesa. Un viatge d’una dona que per venjança i desamor extirpa al seu propi fill de la més gran de les emocions (i, per tant, del sentiment).
Però ahir no només va ser gran la tertúlia. Ho van ser aquells i aquelles que hi van participar i que en van dir la seva. Una rotllana de veus que proclamaven el rebuig vers la història, vers la ficció i altres que alabaven la riquesa de l’escriptura de la forma antiga, manuscrita d’escriure de l’Anna Maria. Detractors i seguidors. Homes i dones. Joves i grans.
Ho haig de dir. Em sento privilegiat de ser-hi, de sentir-hi, un cop més.
I aquesta obra, irrepetible, la tornaré a llegir. Quan sigui gran i les meves filles la puguin llegir amb mi.
L’elegància de l’erissó
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 14th September, 2009
Una Muriel – a qui aprecio i admiro per igual, moltíssim – va recomanar-me en una conversa informal que li fes un cop d’ull a un llibre (L’élégance du herissón) de l’escriptora francesa i professora de filosofia Muriel Barbery. I vet aquí que, de nou un llibre ha empapat la meva vida que per moments es tornava eixuta. La Renné, la Paloma, l’Ozu i altres personatges veïns d’un inmoble noble de París reflexionen sobre l’existència humana (mentre critiquen la burgesia) com podria fer-ho Sartre, però deixant enrrera la feixuga càrrega de la filosofia ancestral.
Què tenen a veure una portera i una pre-adolescent que superdotada? I que té a veure això amb la reflexió de la vida i, concretament, amb la de la MEVA vida? Hi haurà qui veurà en la novel·la L’elegància de l’erissó (Seix-Barral) doncs això: una novel·la. En canvi, un humil servidor, veu una novel·la que disfressa l’assaig amb noms, diàlegs i monòlegs que ajuden a situar la cotidionitat dels personantges en la d’un mateix. I vet aquí la resposta: la MEVA vida està plena dels buits que plantegen els personantges.
Aviso que no és un text lleuger com el de Crespúsculo (Stephanie Meyers, fantàstic!). Què molt probablement és un d’aquests llibres que has de llegir perquè realment vols fer-ho, i no perquè vols fer un tast. I també aviso que a la ‘Tauleta de nit’ apareixerà com que el tornaré a llegir. I ho faré amb retolador fluorescent, perquè la Muriel esquitxa moltes de le pàgines amb frases que cal llegir, pensar, rumiar, pair i assolir.
Del tot recomanable, i tant que sí! Un dels meus llibres inovidables. I d’algú altre, perquè sí no, no hi hauria pel·lícula, no?
Per cert, l’elegància de l’erissó de mar o de terra …?
lletres de xocolata
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 29th July, 2009
Avui ha estat un dia complet en sentit literari. La gent del club ha fet recomanacions -fins i tot adreçades a persones en concret- per llegir al llarg de l’estiu. Caramelets, bombons, xocolates més o menys lleugers i per a tots els gustos. Comencem, i si voleu més info sobre una obra, podeu seguir l’enllaç.
- Petons de diumenge, Silvia Soler (gràcies Montserrat!)
- La pell freda, Albert Sánchez Pinyol (gràcies Núria C.!)
- El séptimo velo, Juan Manuel de Prada; Sabor a Chocolate, José Carlos Carmona; La felicidad de los Ogros, Daniel Pennac (gràcies Núria)
- La solitud dels nombres primers, Paolo Giordano; Moby Dick, Herman Menville (gràcies Conxita!)
- Los siete minutos, Irving Wallace (gràcies Àlex!)
- Sangre en el Nilo, Suzanne Frank (gràcies Dolors!)
- Ets la meva vida, ets la meva mort, Maria de la Pau Janer (gràcies Mia)
- La Nit de l’Oracle, Paul Auster (especialment per a mi, gràcies Elena!)
- Història de Pi, Yan Martel (gràcies Elena!)
- L’Òscar i la Peggy Blue, Eric-Emmanuel Schmitt (gràcies Cris!)
- La Princesa de Hielo, Camila Lackbërg (gràcies Cris F.!)
- Mil sols esplèndids (gràcies Mariana!)
- El secreto del fuego, Henning Mankell (gràcies Sònia! > La nostra bibliotecària favorita, moderadora, etc.)
- L’estrella de Pandora, Peter F. Hamilton (per un servidor!)
Jafudà de Cresques
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 14th July, 2009
El relat de vida d’aquest fadrí jueu m’ha apropat als temps en què Bernat Metge s’amagava sota la capa per fer i desfer afers del Regne al Casal de Barcelona. Som al Regnat de Pere El Cerimoniòs i fa un parell de generacions que Jaume I va passar d’aquest segle. He viscut les penúries i les alegries dels calls jueus i, encara més important, el desencant religiós de cristians, jueus, sarraïns i pagans per causa de les confrontes entre pobles veïns.
L’Altes furtiu ha estat un llibre sorprenentment fresc després d’alguns altres més feixucs i eixuts. El temps, el lloc, l’escenari i els personatges que poblen les lletres de la ma d’Alfred Bosch generen una atmosfera que evoca en alguns moments a Leon El Africano. No puc dir res més perquè us xafaria no el final, sinó els fets de la novel·la que ensopeguen un amb l’altre.
LLegiu-la. Paga la pena.
I ara, què faig?
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 15th May, 2009
La Lídia Orriols va comentar ahir dijous 14 a Catalunya Ràdio el llibre I ara, què faig? (Laia Fàbregas). Es tracta d’una guia pels nous aturats que dóna un émfasi especial als qui es troben en aquesta situació per primer cop. On vaig? A quina prestació tinc dret? Quina documentació em demanaran?…
Us recomano que feu una llegida a la notícia publicada al recull de notícies de la Universitat de Girona. Les reflexions que en fa l’autora de l’obra són en clau positiva, amb un esperit crític vers la fredor de l’administració. També podeu fer-li un cop d’ull a l’entrevista que li fa el diari digital elpunt.cat (Girona) a l’autora.
Molts altres bloggers has fet esmenta d’aquesta obra. Està clar que tots tenim l’atur a casa, o molt a prop de casa.
Primer Mankell, primer Wallander
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 10th May, 2009
Doncs sí. Aquest dijous passat vaig deixar el punt de llibre posat en L’Estrella de pandora per llegir Asesinos sin rostro. Ha estat el meu primer Mankell i el seu primer Wallander. Una primera cita més aviat freda, amb distància i amb respecte.
Entretingut. De moment no em ve al cap un altre adjectiu qualificatiu (o desqualificatiu). Val a dir també que escric aquestes línies quan no fa ni vint-i-quatre hores que l’he acabat. El vaig enllestir la matinada de diumenge. I, per experiència pròpia, necessito reposar les lectures per sentir-les dins meu i pair-les. Llavors és quan en gaudeixo.
D’acord. Reconec que la història m’ha enganxat, malgrat que l’entorn i la societat Sueca dels anys vuitanta i noranta em queda molt lluny. Però saber què passaria m’ha dut a llegir-lo en només tres dies.
En Wallander? Molt, molt, … pastós i tòpic. Així doncs, quin és el personatge que més m’ha arribat? Això, en el club de Lectura. Per cert, algú pot dir-me que passa amb el rellotge desaparegut de la casa… ?
Sant Jordi '09
Escrit pel iconejero sota la categoria Core litteratus on 24th April, 2009
Aquest Sant Jordi ha estat excepcional per a mi. Meravellòs perquè he pogut gaudir de les paradetes del meu poble d’una banda, i de l’altra remenar i preguntar als experts de les botigues del Corte Inglés de la Av. Meridiana. Per sort he anat a parar allà, perquè els llibres que volia, al no ser Bestsellers, no es trobaven entre les muntanyes de Larsons, Crepúsculos i Silencis sota les carpes.
Es curiòs que ara siguin els Larson els top dels venuts, quan ja fa sis mesos que els he(m) llegit. Cert. Es molt curiós el fenòmen de la borregueria i de no voler ser menys que els altres. Però això dóna per un altre post i ara ‘no toca’.
Com us deia, he pogut fullejar i olorar el paper al meu aire. Aturar-me a llegir ressenyes i a fixar-me en el número d’edicions d’un títol o un altre. Calculo que per les meves mans hauran passat una seixantena de llibres, aproximadament. I si hagues tingut prou diners… Oh maleït diner.
De vegades em sembla que hi ha llibres escrits just per a un amic, o per una parella. Nascuts pels ulls àvids d’un lector determinat, per un prestatge concret… Però anem a allò que anàvem. Segur que esteu encuriosits… allà van:
El príncep dels embolics. Roberto Aliaga i il·lustracions de Roger Olmos.
Im-pres-sio-nant, quan el tens oberts en les mans.
Winesburg, Ohio. Sherwook Anderson.
Com viatjar noranta anys en el passat.
La princesa de la Mel. Versió de Mònica Abad.
De la col·lecció Rondalles Catalanes. Una de les millor col·leccions de contes en català que he vist darrerament.
Fora les potes cara de formatge. Gerónimo Stilton.
El número 9 de esta fantástica colección infantil.
La princesa del hielo. Camila Lackbërg.
Intrigant. Més novel·la negra de Suècia.
Paraiso inhabitado. Ana Maria Matute.
Tenía que darle una oportunidad y nunca he leido nada de ella.
El cocinero del Dux. Elle Newmark.
Un libro para los sentidos.
Somnis de l’harem. Fatima Mernissi.
Próxima Doctora Honoris Causa de la Universitat Oberta de Catalunya.