Arxiu sota la categoria En veu alta
ca(d)alà
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 23rd February, 2010
Aprofitant que no hi ha roba estesa i, abans de girar cua, us deixo una colla de paraulots per tal que no jeieu al jaç i (apreneu/aprengueu) sense jugar-vos-hi la pell*. Esteu/Estigueu segurs/es que guanyareu punts i que no esteu llaurant en arena. Així doncs, lligueu caps, guanyeu-vos les garrofes* i ningú podrà dir que heu begut oli. I si no voleu que us inflin els morros* digueu-les en veu forta i sense respirar i en aquest ordre. I més difícil encara, que sé que vosaltres (i nos) podem: escatir què volen dir.
soll, corifeu, aürt, tossoló, al·lot, espill, ca, suspecta, tust, ampul·losa, misticoides, infaust, escatir, pruïja i flegmàtic
Xulu, eh? Doncs apa. Lliçò de lèxic apresa/apressa (sorda o sonora? Be. Deixarem la fonètica per més endavant…)
Bona nit!
PS Us he deixat un parell o tres de tries, com a exercicis.
* considereu-les eufemismes 
Creixement personal putatiu
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 19th February, 2010
Avui ha estat un dia important en la meva vida. Ha estat gràcies a un intent de putada en la feina afer nimi, però ha representat un creixement personal. I això sempre és positiu. De què es tracta, us preguntareu. Bé, ho farem breu, resumit, objectivat i despersonalitzat:
- Algunes persones necessiten justificar el lloc que ocupen en la jerarquia empresarial, encara que les tasques que desenvolupen puguin ser, fins i tot, fictícies.
- Algunes persones, suposo que pel recordatori evolutiu impremtat en el nostre ADN, no gestionen gens bé el canvis. I els canvis, en les organitzacions, són la vida i l’existència.
- Algunes persones, entre les quals m’incloc, actuem de bona fe, la qual cosa evidencia una limitació a l’hora d’analitzar la paronàmica que ens envolta. És a dir, en la jungla, sense ulls de peix, es fa difícil saber per on podria venir una queixalada.
Com resolem això? O, expressat en dialèctica més moderna i ajustada a la terminologia de la Resolució de Conflictes, com gestionem això?
- Rajant Comptant amb bons companys, amics, que sempre són allà.
- Comptant amb l’energia d’un mateix, que pot dirigir cap a on convingui.
- Reposant les idees, abans d’actuar, fent que la vena del coll no exploti.
- Despersonalitzant-t’ho totalment: només es tracta d’un acte de supervivència
- Fent servir el millor de la cultura anglesa (britànica): el sentit de l’humor
Apa doncs. Un dia nou.
Neoloteca
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 14th February, 2010
Doncs sí, senyors i senyores. En això estem. En diferenciar, aprendre’ns els incoatius (i els no incoatius), els mots compostos, el marc socio-lingüístic i altres cosetes. El target, goal o, dit en la nostra preciosa llengua, el perquè de tot plegat, aconseguir passar l’examen del 5 de maig per obtenir el certificat del nivell D de català. I és clar, un servidor no dóna a l’abast. Però bé, deixem-nos d’històries i excuses. Al gra.
Dues cosetes us deixo aquí: una neoloteca (www.termcat.cat/neoloteca) on trobareu paraulots com ara: literacitat. Maca, eh? Us la transcric:
“Capacitat de comprendre i produir textos escrits i textos orals planificats que permet comunicar-se, ampliar coneixements i assolir objectius personals, socials i culturals”. Té a veure amb la pedagogia i és sinònim d’una altra que també apareix en aquest súper diccionari: alfabetisme funcional (m)
I ara, marxo. Vaig a fer ‘dissabte’ a la tauleta de nit.
Bienaventurad@s
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 22nd January, 2010
(post inspirat en un post sobre la felicitat, d’en Xeotico)
En Jesús (tranquils, que no us parlo de religió) ens va deixar les bonesventures o felicitats fa 2000 anys. Però, i ara? Què hem de fer en aquesta societat global, capitalista, assetjada per un excés d’informació, desequil·librada, egoista i vertiginosa per ser feliços? Mmmm. Difícil oi?
Sóc feliç a estones. Tinc clar que és un estat no continu, perquè no podem confondre l’estat de satisfacció, riure, o de sentir-se complet amb la felicitat, oi? O no? Per completar aquest post m’agradaria posar-vos un estudi neurològic de què passa en el nostre cervell quan els humans afirmen ser feliços… però clar, no serà així.
Algú es veu capaç de fotografiar la felicitat?
PS Bé. Com que un servidor, no ho és, us passo aquesta foto súpercool del blog studymatrixart.files.wordpress.com
Nerds, Geeks i Otakus i altres frikis.
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 19th January, 2010
Tinc ganes d’explicar-vos una nova experiència. Dissabte passat vaig acompanyar a la filla gran al seu primer campionat d’escacs (escolars territorial) en la categoria subvuit. Nova gent, pares i mares (molts) acompanyants, un munt de nens i alguna nena mirant els fulls de les rondes per a veure amb qui jugaven i a quina taula… i uns quants adolescents que en el futur seran… Geeks? Nerds? Otakus? I, un servidor, que era? Què és?
I és que aquests tres mots d’slang identifiquen a alguns individus (que també poden ser adults) amb característiques molt peculiars.
Geek: de l’anglès geek i pronunciat /gik/ és una persona amb una gran fascinació per la tecnologia i la informàtica, un fanàtic dels gadgets. Es descriu més com un estil de vida i una forma de ser, que com una afició concreta per alguna cosa poc habitual. En anglès, el terme és més ampli i és equivalent a friki. Sovint el geek és un subtipus de friki. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Nerd: de l’anglès nerd i pronunciat /nerd/ és un esterotip que representa una persona molt intel·ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i aïllada de l’entorn que l’envolta. Hollywood els ha fet servir a moltes pel·lícules. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Otaku: és conegut fora del Japó com una persona amb gust bastant marcat per l’anime i el manga. En el seu país d’origen, però, el significat és més proper a la definició de friki. Al Japó, Otaku, és un terme generalment despectiu. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Friki: un friqui o fric (de l’anglès, freak, estrany) és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s’ha relacionat sobretot amb la informàtica, pel·lícules, fantasia i manga. El dia 25 de maig és quan se cel·lebra el Dia de l’Orgull Friki. [veiéu la cita completa a la Wikipedia en català]
Així doncs, els frics amb els quals ens vam creuar eren… nerds. Un servidor és un weirdo aficionat al gadgets, mig geek, mig nerd. Sí senyor, així em definiria. Cool.
La Santíssima Òstia
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 14th January, 2010
Aquesta setmana està essent la santíssima Òstia (Hòstia per a qui convingui). Però no us avorriré pas. Només us diré que igual que els animals senten que un terratrémol o un tsunami s’acosten i fugen, un servidor també. Però clar, no tinc quatre potes per marxar, només dues i estan ben ancorades a Barcelona, a una família, a una colla i, el pitjor de tot, a un mateix (bé, sempre puc marxar a la nothing-box).
Però he dit que no us avorriria, així doncs. Buen rollito a tothom.
Cosetes d’aquesta setmana a comentar…
- Hem cercat l’antònim de l’empatia i no l’hem trobat ben bé… idees? Seran benvingudes en els comentaris.
- Als que van provocar l’incendi d’Horta de Sant Joan, el podriem cremar, però només una mica, per a què vegin que se sent, es facin fotos i ho expliquin.
- Ahir vaig anar a la tertúlia “Contes a/de prop” de la Biblioteca de Can Rajoler. Encara que no ho semblés, vaig gaudir molt de la lectura del quatre contes russos que va regalar la Diputació de Barcelona en un mini llibret.
- M’agrada la xocolata negra (bé, és que ara m’he enrecordat que no m’he pres la dosi diària…)
- L’iPhone cada cop va més bé!
- M’he autocomprat un altre llibre. No puc evitar-ho.
Aquest estiu marxo (em) de vacances a un reducte natural lluny d’aqui. Ja ho he decidit. Espero que em quedin diners per seguir menjant. Us deixo una foto per fer-vos enveja… mira. Fins i tot respiro millor ara i tot.
Apa. Bona nit.
Aviat més.
Google China Stops
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 13th January, 2010
Sembla que els servidors de Google no han estat els únics en rebre els atacs -cíberatacs. Altres 20 companyies també han registrat aquest tipus d’atacs encoberts, tal com detalla en David Drummon en el Blog Oficial de Google. Així doncs, el més probable és que la decisió de tancar els serveis google en aquell país segueixi endavant, la qual cosa -segons la meva opinió- és alhora justa i un cop fort a la societat del Sol Naixent.
“Second, we have evidence to suggest that a primary goal of the attackers was accessing the Gmail accounts of Chinese human rights activists”.
Però no ho han aconseguit!
En fi. Haurem de veure com es desenvolupa tot plegat. De fet, als haitians, amb la seva capital sacsejada amb un terratremol 7,2 no els deu importar gaire això, ara per ara.
BlueCats Blues
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 12th January, 2010
M’he hagut de ‘pujar’ la medicació.
Dilluns al matí em vaig sentir indisposat, sense alè, sense sentit, ensopit. Només volia estar al Planeta Pandora. I clar, ho vaig relacionar amb la tornada a la feina, perquè era el primer dia després de les vacances de Nadal.
I llavors m’assabento que, com si no tingués prou amb les endo-hexo depressions, ara en tinc una de nova: la depressió post-avatar (3D!). Vull suïcidar-me fer-me invisible, desaparèixer perquè no m’és possible desconnectar el meu jo de la realitat d’aquesta merda puta vida desconcertant per connectar-me a un cos felí blau de dos metres i mig, amb esquelet de carboni reforçat i connectat -el víncle- amb el maravellós entorn. Doncs quina merda tot plegat per fer-ho coincidir amb lluna minvant, onada de fred glacial a tota espanya i altres crisis menors. Moment estelar per a una pel·lícula estelar.
No tinc ganes de revisar les faltes d’ortografia.
No tinc ganes d’actualitzar la tauleta de nit, i ja tocaria.
No tinc ganes de seguir respirant.
Vull marxar. Vull ser blau. Gràcies Cameron.
PS Aneu a veure-la, malgrat tot… i en 3D!
http://www.primerahora.com.mx/index.php?n=32043&p=ph
http://www.theweek.com/article/index/105003/Avatar_depression_syndrome
Fahrenheit 451
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 6th January, 2010
Aquest llibre m’angoixa. Les meves manetes es neguen a agafar-lo, buscant les mil i una coses a fer, alternatives totes per a no haver de passar les pàgines del ’susdicho’. Fins i tot se’m fa feixuc haver-lo de consultar per completar aquesta entrada amb les dades de l’autor. Dins el repertori d’emocions que et fa sentir la lectura, l’angoixa no era una d’elles. Potser és la lluna, o l’Epifania del senyor en la nit de Reis?
Sigui com sigui, aquest és el meu darrer pensament abans de posar-me el pijama (avui vaig tard) i tancar els ulls.
No vull sommiar amb temperatures.
Nights.
Anomia, anòmia i anòsmia
Escrit pel iconejero sota la categoria En veu alta on 18th November, 2009
Doncs no. No són els noms de les darreres tres princeses de Disney. Són tres d’aquestes paraules que ens fan créixer, enriquir-nos linguísticament. I dues d’elles les ha explicades la English Teacher (thank you). Posem-nos-hi:
L’anòsmia és, segons el grec.net, la disminució o aboloció del sentit de l’olfacte: que no olorem, vaja. I perquè hauríem de fer veure que olorem un vi, si no tenim olfacte? Bé. És la pregunta del dia, però hi ha alguns que ho fan perquè és cool. Fuck off!!
L’anomia és també una paraula molt interessant (accepció de Ciències Socials). És el fet de no seguir (o no tenir la capacitat de seguir) les regles acceptades generades per la Societat, que no les lleis. Clar que, segons diu el grec.net és un “estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus”. De tots colors i per a mostra, no us perdeu aquest article tan interessant de l’antropòleg social Professor Ortega (anomia, tribus). On són els límits?
L’anòmia (nominal aphasia) és, també segons el grec.net: la “pérdua de la capacitat d’anomenar objectes o de no reconèixer-los per llurs noms”. Això és un xungo. Perquè si saps que és una poma, però no saps com és diu i no saps què és una poma quan els altres l’anomenen, el nivell de confusió interior de l’individu és molt greu, poca broma.
Doncs presentades les paraules, un servidor marxa a dormir. Millor dit: a veure llegir què fa la senyora Elisenda en la pàgina 555 de la novel·la d’en Jaume Cabré, Les veus del Pamano.
Me n’oblidava de la prosopragnosia i dels barrets. Però d’això en parlem aviat.
Xx.