Muchas, muchas de las historias empiezan con una muerte y esta historia no es diferente. Lo extraño, quizá, es que los hechos se refieren a mi propia muerte. Claro que, esto, es más fácil de escribir que de vivir. O de morir, mejor dicho. [+més]
Molts éssers ens endormisquem quan arriba l’hivern, d’altres moren i d’altres, encara més, senzillament emprenen el vol cap a terres més càlides. L’allunyament del sol, la nostra font de vida, fa que les meves fulles es deixin endur pel vent com les de tants i tants arbres. Pel meu jo persona i pel meu jo [...]
Encara no sé perquè escric, però si sé que quan ho faig m’acosto a un estat Mettā. Aquesta paraula pāli, originària del sànscrit i d’extraordinària bellesa, es tradueix com l’amor incondicional, l’amistat, la no violència, un fort desig de felicitat per a tots els altres… Camboians, indis, tailandesos i altres cultures de l’orient fan servir [...]
Ahir vaig començar el Taller d’Escriptura que ens ofereix la Biblioteca Can Rajoler. La primera lliçó de l’Elvira Compte va ser fer-nos una reflexió: Perquè escrius? I, ostres, què difícil! No sé perquè escric. És com una necessitat d’obrir-me als demés. De nodrir l’ego. D’acceptar-te a tu mateix. De deixar quelcom als altres. De perfeccionar-te. [...]
